EN PIE DE GUERRA
La literatura en temps de guerra
A l'assignatura de català hem fet unes presentacions per grups d'Atles. Cada grup tenia assignat un tema diferent sobre la guerra, l'exili i la postguerra i els diferents autors que destacaven en la època. Nosaltres èrem el grup 4 i ens va tocar el tema de: La literatura de la guerra, l'exili i la postguerra.
Clicant en aquesta icona, podreu trobar el Power Point que vam fer amb tota la informació per a la presentació-->
Mentre els altres grups feien la presentació, els altres havíem de prendre apunts sobre el que estàvem explicant amb l'ordinador. Aquí podreu veure tots els apunts de nosaltres quatre sobre els temes de la resta de grups.
A part de la presentació, cada grup havia de dur a terme una part pràctica diferent per a cada grup. A nosaltres ens va tocar escriure un microrelat sobre un fet de la vida d'un escriptor dels que havíem treballat. Aquí us deixem els microrelats de cada una de nosaltres i la seva explicació corresponent:
Microrelat Alba Purroy
EL POEMA O JO.
Em trobava amagat en una tenda en una cantonada d’un estret carrer, disposat a redactar les experiències tan horribles que estem vivint tan jo com els meus companys mentre fugim a l’exili per no ser condemnats a mort.
Em disposava a agafar la ploma per continuar aquell poema que vaig deixar ahir a mitges quan de sobte entra corrent un home i nerviosament ens diu; “hem de fugir ara mateix, ja dormirem quan trobem un altre lloc més segur, estan revisant totes les tendes i avisant els veïns per trobar-te”.
A correcuita deixo la pluma i intento emportar-me tot el que considero que em pot ser útil en un futur. Ara, després de deu minuts des de que ens han avisat ens trobem de camí a algun lloc remot i llunyà d’on érem, desitjant no ser trobats. Sento murmuri de fons de gent cridant-me però els meus ulls no em deixen enfocar que passa.
Explicació:el meu microrelat está basat en la biografia de Pere Quart. Quan va esclatar la guerra va haver de marxar a l'exili per no ser condemnat a mort, ja que en la literatura no exista la censura que s'apliava a altera medis de comunicació. Durant el temps que va estar a l'exili va escriure el poema Les decapitacions on explicava les experiènices horribles que estava vivint.
Microrelat Alba Zazurca
Exiliats a França
No vam poder resistir, quan les tropes franquistes va entrar a Barcelona l’any 1939 i van acabar amb el govern legítim republicà. Vaig decidir fugir el més ràpid possible, ja que el meu compromís explícit amb la República, tant amb articles com a participant, em posaven en perill a mi i a la meva família. Així que la millor opció era l’exili cap a França. Ara som a un antic molí agençat com un convent, a Bierville.
A la meva dona Clementina no li fa gens de bona espina aquest lloc, és un molí molt vell i fosc on quasi mai entra la llum solar. Justament ahir per la nit mentre dormien vaig sentir un soroll com d’un rosegador però no vaig dir res.
Les situacions en les que vivim són molt precàries, i el meu únic plaer és seguint escriure i expressar-me a traves de la literatura, sobretot els poemes. A més a més, estic molt espantat, ja que l’altre dia mentre passejava pel parc del castell, uns homes em van començar a perseguir, i vaig tenir la mala sort de quan vaig començar a córrer per a fugir, em vaig caure davant dels peus d’un dels perseguidors. Em van agafar i hem van començar a amenaçar i dir que per molt que m’amagués sempre em trobarien.
Així que ja ho estic preparant tot per marxar cap a L'Isle-Adam on crec que estarem més segurs i tranquils, i espero que amb una estança amb millors condicions.
Explicació: El meu microrelat tracta sobre una etapa de l'exili de Carles Riba. Vull transmetre amb el meu microrelat el que els passar a molts polítics, poetes i literaris de l'època, que a causa de la guerra civil van haver d'abandonar tota la seva vida i fugir cap a l'exili a l'estranger, ja que estaven a favor de la república. També podem observar que el fet d'estar en situacions precàries i molt difícils, els humans aguditzem les nostres capacitats, i ens fa treure el nostre instint de supervivència.
Alba Zazurca Mur
Microrelat Carla Gregori
Microrelat Ariadna Pujol
LA MEMÒRIA D'EN MÀRIUS
Em trobava a ple carrer quan vaig assabentar-me de la trista noticia que marcaria la meva vida. Aquell mati havia sortit, com qualsevol altre dia, a caminar una petita estona per estirar les cames. Al cap de una mitja hora, va veure com un home venia corrents i suat cap a mi. A mesura que s’anava atansant, vaig saber que es tractava d’en Miquel, un vell amic amb el qual tenia una bona relació amistosa. Una vegada junts, en Miquel va recuperar l’al·lè, va ficar cara de tristesa i amb coratge va anunciar la mort del gran poeta i enorme amic, Màrius Torres. L’havia conegut durant la Guerra Civil Española, i havíem establert un molt bona relació. Havia mort el dia anterior. En aquell moment vaig deixar d’escoltar al meu amic. Se’m van cristal·litzar els ulls. Vaig decidir anar a la residencia del meu estimat amic per dedicar-li unes paraules, tant al difunt com a la família. La mort d’en Màrius va suposar un gran canvi en la meva vida. Ens havíem conegut no feia gaire, però havíem viscut moltes coses junts. Als 32 anys em va deixar, però Màrius no va parar mai de fer-me costat.
EXPLICACIÓ:
El microrelat està basat en Joan Sales, quan al octubre de 1942, el seu gran amic Màrius Torres, va morir de tuberculosis. S’havien fet amics durant l’exili i la postguerra. Per Joan va suposar un important punt en la seva vida. El va marcar tant personalment com literàriament. De fet va escriure un epistolari de guerra i d’exili anomenat Cartes a Màrius Torres, el 1976
LLIBERTAT
La guerra ha acabat, però no el sofriment. Per als que s’han quedat al nostre país, encara ressona el soroll eixordador de les bales i, per als que han hagut de marxar, encara pesa la solitud de l’exili.
Lluny de la seva terra, Salvador Espriu lamenta que en aquesta pell de brau hagin mort massa persones innocents. S’ha vessat massa sang i els escriptors exiliats han hagut de plorar massa. No podran tornar a Catalunya però la seguiran portant al cor. Els han pres la llibertat de viure on volen, però no els han pogut robar la llibertat d’escriure el que volen.
Per això, Espriu agafa la ploma i un paper i comença a escriure:
"De vegades és necessari i forçós/ que un home mori per un poble, / però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol"...
EXPLICACIÓ:
El meu microrelat està centrat en el període d’exili del poeta Salvador Espriu. La idea principal de la història és el poemari que l’autor va escriure a l’exili durant la postguerra. S’anomena La Pell de Brau en referència a la Península Ibèrica i es va convertir en tot un símbol de la lluita antifranquista. Conté versos molt famosos com el que he citat al final del microrelat.
I, finalment, també vam haver de fer una segona tasca relacionada amb la pau i la guerra. Vam fer un cal·ligrama o poema visual cada una que tinguès relació amb els conceptes de pau, guerra, exili... Aquí podreu veure els resultats del nostres cal·ligrames:
Cal·ligrames
Fet per: Ariadna
Fet per:Alba Purroy
